6. Fonts consultades

Club Super 3. (1 d'octubre 2013). Floridures. 14/11/2015, de You Tube
Web: https://www.youtube.com/watch?v=QALVFmZrmKE

Miriam Guerra. (2014). Teoria sobre les floridures. Calaméo, 2, 3. Lloc Web: http://en.calameo.com/books/00230887964d16417d035

D.Navarro. (2013). Els Fongs. 11/11/2015, de Xtec
Web: http://www.xtec.cat/~dnavarr7/fongs.htm

Enciclopedia Catalana. (2015). Floridura. 27/12/2015, de SAU Lloc Web: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0109505.xml 

Subirana, J. C. (2000). LA HISTORIA DEL CONEIXEMENT DE LA REPRODUCCIÓ I DE LA NATURALESA DELS FONGS EN RELACIÓ AMB LA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS. Actes de les V Trobades d'història de la ciència i de la tècnica: Roquetes, 11-13 desembre 1998), 97.

http://iesguillemcifre.cat/menu7/menu7_2/TEXbat1/PRACTIQUES/5.3a%20Fongs%20I%20%20Aliments.pdf : Pràctica proposada per IES Guillem Cifré de Colonya.

Mª José Carrau, Olga Ibáñez, Pepa Rey, Mª Jesús Romero i Àngel Sanchis. (2005). Un jardí en una molla de pa. 2015, de JARDÍ ANIMAT
Web: http://metode.cat/Revistes/Seccions/Jardi-Animat/Un-jardi-en-una-molla-de-pa

Conxita Márquez Bargalló, Rosa M. Pujol Vilallonga. (juliol 2005). Una reflexió entorn de la conversa a les classes de ciències. 2015, de Dialogar per aprendre
Web: http://gent.uab.cat/conxitamarquez/sites/gent.uab.cat.conxitamarquez/files/una%20reflexio%20entorn%20de%20la%20conversa%20a%20les%20classes%20de%20ci%C3%A8ncies.pdf

Obra Social "la Caixa". (2011). Biologia. 2011, de Obra Social "la Caixa" Lloc web: https://www.educaixa.com/documents/10180/322478/biologia+cat_activitats.pdf/12520f6e-4a4b-460c-92de-6e638bb30e61

5. Valoració final

Aquest blog ens ha ajudat a endinsar-nos en el regne dels fongs, concretament en el de les floridures. Era un tema que desconeixiem però ens van anar sorgint preguntes a mesura que anavem investigant. Acabat el blog ens adonem que sabiem més coses de les que pensavem, però que ens en falten moltíssimes per saber.

 

A continuación us fem un petit resum sobre el que hem après i el que creiem que és més important que ens emportem.

 

El regne Fungi, conegut popularment amb el nom de fongs, és un grup d’éssers vius en què hi ha les floridures, els llevats i els bolets. Són eucariotes, heteròtrofs, fan una digestió externa de l’aliment i les cèl·lules tenen parets de quitina.

La gran majoria dels fongs es reprodueixen per espores, ja siguin sexuals o asexuals, que les produeixen els esporangis. Els bolets (on hi ha els esporangis) són els cossos fructífers d’alguns fongs, és a dir, un bolet només és una part del fong. 

Els fongs tenen una gran importància per a l’ésser humà, ja que moltes espècies són comestibles, com els xampinyons, els rovellons, les gírgoles de panical, etc. D’altres espècies són paràsites de cultius agrícoles, com els rovells. N’hi ha d’altres, però, que provoquen malalties als humans, com ara el peu d’atleta, la candidiasi, etc. D’altres es fan servir a la indústria farmacèutica per elaborar penicil·lines. D’altres, com els llevats, s’usen per fermentar el pa, el vi, la cervesa… D’altres són verinoses, com algunes amanites i cortinaris. I n’hi ha, fins i tot, que són al·lucinògenes.

 

Aquí s'acaba el nostre blog, però no la nostra curiositat de seguir preguntant-nos i de seguir investigant més sobre aquest tema.

 

 

 

4. Floridiccionari

Hem creat aquest diccionari de consulta per aclarir el significat d'aquelles paraules relacionades amb el món de les floridures i dels fongs. Podrem trobar el sentit d'aquelles paraules que són complicades d'entendre o que tenen una comprensió lèxica difícil.

Definicions:

• Fongs: són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet. 

• Sapròfit: els bacteris que no es desenvolupen en l'organisme viu i que s'alimenten de les deixalles d'aliments generats pel propi organisme.

• Organisme pluricel·lular: és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades. 

• Cèl·lula: és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.

• Hifes: són els filaments que reunits formen els fongs. 

• Miceli: conjunt d'hifes d'un fong.

• Septe: és una paret que divideix una cavitat o estructura en cavitats més petites.

• Bolet: és l'organ reproductor de molts fongs.

• Floridures: són el miceli dels fongs que creix a la superficie.

• Llevats: són fongs formats per una sola cel·lula, que si té aliment (en aquest cas el sucre) creix i es multiplica.