sábado, 31 de octubre de 2015

Dia 4: Quins altres aliments es poden florir?

Després de 4 dies amb la floridura del tomàquet, la Rosa s'ha trobat a casa seva el pa de motlle florit. A partir d'aquí, hem pensat que no tan sols el tomàquet es floreix, sinó que també hi ha altres aliments que ho fan. El dubte que ens ha sorgit és el següent: Quins altres aliments es poden florir?

Rosa: Noies, he vist el pa de motlle florit a casa meva, perquè tenia el mateix aspecte que el tomàquet.
Alba: Jo crec que el pa conté bacteris i aquests bacteris quan s'oxiden es mengen el llevat del pa, llavors fa que es podreixi i surtin fongs.
Maria: El llevat? Què és el llevat?
Ester: El llevat és un fong i la meva mare l'utilitza per fer pujar la massa del pa quan es cou.
Rosa: Llavors, el llevat i la floridura són dos fongs.

Hem investigat quina diferència hi ha entre la floridura i el llevat. 


  • Floridura: Són fongs pluricel·lulars, molts microscòpics, les hifes dels quals formen filaments solts. Es reprodueixen mitjançant espores. Solen créixer sobre les fruites, ja que s’alimenten dels sucres que aquestes contenen. Alguns són paràsits que originen infeccions als animals i les plantes. Altres floridures de vida lliure són sapròfites.



  • Llevat: Són fongs unicel·lulars de forma arrodonida. Es reprodueixen asexualment per gemmació. Molts llevats són organismes de vida lliure i només un petit grup són paràsits. Algunes de les seves espècies s’utilitzen en processos de fermentació en la indústria alimentària; per exemple, en l’elaboració de pa.


Les noves cèl·lules es formen per una mena de brots o gemmes que sovint queden unides a la cèl·lula mare i que, al seu torn, originen noves gemmes, de manera que es formen cadenes de llevat. És un procés de reproducció anomenat de gemmació.
 
A partir d'això hem anat treient les nostres pròpies conclusions i hem pogut resoldre la pregunta que ens vam plantejar al principi:

  • Quin aliments es poden florir?
Els aliments frescos tenen una vida molt curta, ja que de forma natural es degraden i s’alteren. Aquests processos de degradació són causats per l’acció de determinats microorganismes que es troben fins i tot en el mateix aliment. 
Existeixen dos tipus de microorganismes que intervenen en aquests processos: els fongs i els bacteris.
Els fongs són els causants de les floridures en els aliments. És molt típic de les fruites i el pa que al cap d’uns dies de tenir-los a casa, si no hi apliquen cap mena de conservant, com pot ser el fred, es floreixen. Els fongs, d’altra banda s’utilitzen per altres tasques més beneficioses, com els llevats, que utilitzem en la fermentació del vi o de la cervesa o per fer pujar la massa del pa quan es cou. Les floridures es produeixen pel desenvolupament dels fongs que experimenten els fongs en consumir els glúcids que tenen aquests tipus d’aliment.


martes, 27 de octubre de 2015

Dia 1: Què ens fa pensar que és un fong?

Conversa que ens duu a fer-nos la pregunta: és un fong?
  • Alba: Noies, he estat pensant i crec que la floridura pertany al regne dels fongs. Que creieu vosaltres? 
  • Maria: Jo penso que si, hem sona que quan estudiavem els fongs ens van explicar alguna cosa de la floridura. 
  • Ester: Sí, jo considero que la floridura és un fong. 
  • Rosa: I perquè penseu aixó? 
  • Maria: Perquè els fongs s'expandeixen d'una manera semblant als bolets, i aquest són fongs. 
  • Alba: Estic d'acord amb la Maria, tant els bolets com la floridura apareixen gràcies substàncies en descomposició o material orgànic. 
  • Rosa: Us enrecordeu de quins eren els tipus de fongs? 
  • Ester: Si, els bolets, les floridures, els mildis i els llevats.
  • Maria: I creieu que els fongs fan la fotosíntesi?
  • Alba: No crec que no la fan. Creixen a partir de la materia orgànica. 

Quins tipus de fongs coneixem?

La floridura no és una planta ni un animal, és del regne dels fongs. Un fong és un ésser viu com una planta peró no té clorofila, que és el que fa que les plantes siguien verdes. Coneixem quatre tipus de fongs: els bolets, les floridures, els mildius i els llevats.

Tots els fongs menys els llevats tenen la mateixa estructura basica. Els seus cosos estan formats per uns filaments que és diuen hifes. Aquestes s'escapen i s'entrellaçen en el miceli.



Les característiques generals dels fongs són les següents:
- Els fongs són eucariotes.
- Es poden reproduir de forma sexual o asexual.
- Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi.
- Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sinó de quitina.


Com es reprodueixen i nodreixen?

Els fongs reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes,  com ja hem dit al principi de l'entrada, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet.


La funció de la nutrició dels fongs és heteròtrofa, és a dir, s'alimenten de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius o de restes d’aquests. Per fer-ho secreten a l’exterior de les cèl·lules unes substàncies que descomponen l’aliment i després l’absorbeixen a través de la membrana cel·lular. Ve a ser com una digestió externa. Així doncs són sapròfits. Altres són paràsits d’animals i plantes.

domingo, 18 de octubre de 2015

3. Preguntes

Gràcies a l'observació realitzada de com apareix una floridura, hem pogut fer-nos preguntes sobre el tema. El procés d'observació, com ja hem dit a anteriors entrades, ha sigut de quatre en quatre dies en els quals han anat sorgint qüestions per reflexionar.


Aquestes són les preguntes, si feu clic en cadascuna d'aquestes, podreu accedir a les diferents entrades:


Dia 1: Que ens fa pensar que es un fong?

Dia 4: Quins altres aliments es poden florir?

Dia 7: Per què canvia de color la floridura?

Dia 10: Quin tipus de floridura és?

Dia 13: La floridura té membrana cel·lular?

Dia 16: Quins aspectes afavoreixen l'aparició de la floridura?

Dia 19: Té alguna utilitat en les nostres vides?


viernes, 16 de octubre de 2015

2. Iniciem l'observació

Per endinsar-vos en el nostre tema "La floridura", ens agradaria posar èmfasi en la idea que observar amb la intenció de descriure allò que veiem no és el mateix que poder observar fent-se preguntes per intentar esbrinar alguna cosa en concret sobre l'objecte d'estudi.

En el nostre cas, hem volgut esbrinar de quina manera apareix una floridura en un vegetal, i per ser més concretes en un tomàquet. L'observació de l'experiment, ens ha induït a la curiositat, fent-nos preguntes que hem anat responent en la resta d'entrades del blog. Les converses i preguntes que ens hem fet sobre la floridura han sorgit a partir de la reflexió en grup i també de l'observació d'aquest experiment.

A continuació, us mostrarem quins canvis visuals van aparèixer en el tomàquet en el procés de l'aparició de la floridura a partir d'un vídeo creat per nosaltres amb fotografies fetes cada tres dies.



Observació a ull nu d'una floridura a un tomàquet



https://www.youtube.com/watch?v=iWs5GehDFuo


 

Dia 1:

  • Rosa: Avui és el primer dia de l'observació, podem descriure el tomàquet com a fresc i brillant, amb un color vermell molt viu.
  • Alba: Sí, així és. També podem dir la que pell del tomàquet no té rugositats.
  • Ester: La part central es té un color més clar que la resta del tomàquet, com si fos una mica groguenc.

Dia 4:
  • Maria: Noies! Estan apareixent les primeres floridures!
  • Ester: És veritat, són de color verd fosc!
  • Alba: Si, són de mida reduïda i no n'hi ha moltes.
  • Rosa: Creieu que es faran més grans?
  • Ester: Sí. Jo crec que sí. També crec que hi sortiran més.

Dia 7:
  • Alba: Heu vist que la central del tomàquet està canviant de color? Ara és molt més groguenc que abans.
  • Ester: Veieu, ho vaig dir!!! Cada cop les floridures són de major mida i estan canviant de color verd fosc a blanc. Ecs!!!
  • Alba: Sí, sembla cotó.
  • Rosa: Ara hi ha floridures de diferents colors... Que estrany, creieu que és la mateixa floridura?
  • Maria: Jo crec que si, només que canvia de color segons els dies que passen.

Dia 10:
  • Ester: Com ha canviat el tomàquet! Gairebé tot el tomàquet té floridures.
  • Alba: Heu vist aquesta floridura? És de color marró.
  • Maria: Si, crec que hi ha un procés de canvi de color. És a dir, primer és verd fosc, després blanquinosa i després marró.
  • Rosa: Creieu que si haguéssim fet l'experiment a un espai a l'exterior hagués tardat més a florir-se?
  • Ester: Sí, a més que ara la temperatura de cada és de 21 o 22 graus per la calefacció. Si és trobes en un espai amb una temperatura més baixa es conservaria millor. Per això guardem els aliments a la nevera.

Dia 13:
  • Maria: Comença a fer olor, mireu, apropeu-vos.
  • Rosa: Cert, olora bastant malament...
  • Ester: La pell del tomàquet s'està començant a arrugar.
  • Alba: Si sembla com si fos més petit ara el tomàquet en comparació del primer dia.
  • Maria: Cada cop són més i més grans les floridures.

Dia 16:
  • Rosa: Noies, creieu que aquesta floridura és la mateixa que la de la taronja?
  • Alba: Jo crec que sí, perquè quan es floreix una taronja hi ha el mateix procés de color com a passat amb el tomàquet. Primer verd, després blanc i finalment marró.
  • Ester: Hi han altres aliments que es floreixen molt semblant, com el pà.

Dia 19:
  • Maria: El tomàquet s'està podrint cada dia més ràpid.
  • Ester: Les floridures estan molt presents i cada dia que passa el tomàquet es va desintegrant i es transforma en suc.
  • Rosa: L'olor és molt fora i molt desagradable.
  • Alba: Els mosquits ja no hi és degut al poc oxigen que té el tomàquet.

Dia 22:
  • Rosa: El tomàquet segueix amb el seu procés de podriment. Cada vegada està més arrugat i es va assecant més.
  • Alba: La seva olor és insuportable i molt desagradable, ja que cada vegada hi ha més suc.
  • Maria: Les floridures van desapareixent a poc a poc i el tomàquet es va arrugant cap a endins.

Dia 25:
  • Ester: Des de fa dos dies han aparegut cucs petits que s'estan menjant la part de dins del tomàquet.
  • Maria: Cada vegada està més arrugat i tendeix a arrugar-se cap endins com si s'anés a tancar.
  • Rosa: La seva olor és insuportable i concentrada, ja que quasi no s'aireja.
  • Alba: El suc que fa el tomàquet és groguenc tirant a vermellós, ja que cada dia que passa es desintegra més.


A més a més d'observar a ull nu, vam decidir observar-les amb lupa binocular. Us agradaria saber que vam veure? Mireu el vídeo que hi ha a continuació!

Observació amb lupa binocular d'una floridura


https://www.youtube.com/watch?v=h4NB02fvPRw&feature=youtu.be


La lupa binocular és un aparell òptic que serveix per veure els objectes ampliats i poder apreciar-ne millor els detalls. S’anomena binocular perquè es fa servir utilitzant els dos ulls i això fa que vegem els objectes en relleu. Per això, vam observar les floridures a través de la lupa binocular.
Hi vam poder veure les hifes, formades per cèl·lules allargades amb nuclis a dins. També vam observar els esporangis, amb les espores arrodonides i fosques a l’interior. La floridura també la podem observar si fem una preparació amb formatge blau.

Ens va sorprendre l'aspecte que tenen a diferència de l'ull nu. 



Representació de com la veiem nosaltres:



Durant aquest més hem pogut veure el seu procés a l'hora de podrir-se i hem pogut veure com cada dia s'anava arrugant i florint-se més. Hem pogut contrastar que el lloc on el posem és important, ja que en un lloc fresc el tomàquet no va tan ràpid en podrir-se. 

Ara, ja en els últims dies, hem pogut veure que han aparegut cucs. Els cucs s'estaven menjant l'interior del tomàquet i alhora fan que cada dia hi hagi més suc de tomàquet.

La seva olor cada dia ha estat més forta fins a tal punt de tornar-se gairebé inaguantable.

El tomàquet segueix podrint-se i suposem que si passessin molts més dies el seu procés de floridures acabaria fent que es desintegrés del tot i al final gairebé desapareixes.