Fongs pluricel·lulars:
Com les floridures, que son fongs filamentosos constituïts per hifes. Son molt abundants en la natura i es poden observar sobre el pa humit, el formatge o les fruites madures, perquè formen una fins caps semblant al feltre o al vellut. Les espores de les floridures es formen sense que hi haja reproducció sexual prèvia, a l'extrem d'hifes especials, els conidis.
Fongs unicel·lulars:
Fongs unicel·lulars:
Destaquen entre altres els Ilevats, que es reprodueixen asexualment per gemmació Viuen sobretot en medis molt ensucrats, corn les fruites o les flors. Molts llevats, pels procesos fermentatius que desenvolupen, son utilitzats industrialment per a l'obtencio de productes comestibles. Per exemple, els llevats del gènere Saccharomyces es fan servir per a elaborar begudes alcohòliques, com el vi, i per a l'obtenció del pa.
La cèl·lula eucariota vegetal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne vegetal i es caracteritza perquè:
- A més de la membrana citoplasmàtica, té un altre embolcall extern anomenat paret cel·lular de comportament rígid i format per cel·lulosa.
- El citoplasma conté uns orgànuls exclusius anomenats plasts (com els cloroplasts).
- Té les reserves glucídiques en forma de midó.
- Els vacúols solen ser grans i poc nombrosos.
- La forma d’aquestes cèl·lules sovint és poligonal i fixa.
En canvi, la cèl·lula eucariota animal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne animal i es diferencia de la cèl·lula vegetal en què:
- No presenta ni paret cel·lular ni plasts.
- La forma és variable, però preferentment arrodonida.
- Les reserves de glúcids són en forma de glicogen.
- Els vacúols són petits i nombrosos i se’ls anomena vesícules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario