Dia 19: Té alguna utilitat en les nostres vides?

Conversa que ens duu a fernos la pregunta: la floridura té alguna utilitat en les nostres vides?

• Rosa: A mi em faria bastant fàstic menjar-me un tomàquet així.

• Alba: Doncs recordo que quan anàvem a primària la mestra durant l'explicació dels fongs, per explicar-nos les floridures ens va posar un vídeo del Club Super3 on s'explicava molt bé tot. En aquest recordo que deia que hi ha formatges que ens mengem que tenen floridures i antibiòtics que contenen penicil·lina.

• Ester: Si, a mi també van explicar-me que hi ha antibiòtics que estan formats per penicil·lina i que aquesta està formada per floridures, els metges ho recepten quan es té infeccions, ja que mata els bacteris crec.

• Maria: El formatge que dius Alba és el formatge blau?

• Alba: Sí, crec que sí!

Els bacteris són arreu i, igual que en el cas dels fongs, en alguns casos ens són molt beneficiosos, però en d’altres ens poden produir grans perjudicis. Un exemple de cada cas són la gran quantitat de malalties que ens poden causar determinats tipus de bacteris que ens poden produir en el casos més greus la mort. Per contra molts bacteris són utilitzats en la indústria farmacèutica per l’elaboració de determinats medicaments que ens ajuden a lluitar contra altres malalties.

En el cas de l’alimentació també podem veure com en alguns casos els bacteris ens són molt beneficiosos i en d’altres perjudicials. Entre els primer casos trobem que per l’elaboració d’alguns aliments, com els iogurts, s’utilitzen determinats tipus de bacteris.

També cal destacar que alguns bacteris viuen de forma natural en el nostre tub digestiu i que en conjunt formen el que anomenem flora bacteriana. Els bacteris de la flora bacteriana ajuden al nostre organisme en el procés de digestió dels aliments i, per tant, ens són altament beneficiosos. En contra d’altres bacteris, en desenvolupar-se damunt dels aliments, els fan malbé mitjançant un procés anomenat putrefacció. En aquest procés el bacteris degraden les proteïnes produint una forta pudor que ens indica del mal estat de l’aliment. És el cas de la carn, quan no hi apliquem cap mètode de conservació. Altres bacteris són responsables d’altres processos en què els aliments es fan malbé, com és el cas del vi que es fa agre.

A continuació, us deixem un vídeo anecdòtic que vam veure a les notícies sobre una empresa que fa hamburgueses de floridures. Us atreviu a provar-les?

(Video d'una empresa que fa hamburgueses de floridures)

Dia 16: Quins aspectes afavoreixen la seva aparció?

Maria: Perquè creieu que ha aparescut aquesta floridura al tomàquet? No l'hem conservat bé?
Alba: Jo crec que ha sortit perquè el teniem fora de la nevera.
Ester: Pot ser si! L'hem tingut a l'aire lliure i això ha fet que vinguin els fongs a menjar-se el tomàquet.
Rosa: També pot ser per la temperatura i el temps que ha estat fora de la nevera.

Aspectes que afavoreixen la aparició de la floridura

Durant el procés d'obsevació de la floridura en un tomàquet, hem pogut veure quins són els aspectes que més afavoreixen a l'aparició de la floridura.

Pel que fa a la temperatura que es produeixen els fongs oscila entre els 2º i els 30º, però la temperatura més favorable perqué aparegui és entre 20º i 30º. Com més baixa és la temperatura més lent és el procés d'aparició, a més del 0º en avall, no és generen fongs, és per això que el menjar del congelador no es floreix.

Un element bàsic és l'oxigen, ja que sense ell cap ésser viu podria viure.

Una altra condició que també influeix és la humitat, trobem humitat en un espai obert o en un lloc tancat, inclús dins d'un recipient. Quan més fosc i humit es l'ambient les floridures es produeixen més ràpid.

Els nutrients, els éssers vius necessiten alimentar-se, en aquest cas la font que proporciona nutrients als fongs és el tomàquet.

Un altre factor condicionant és el temps, en funció de les condicions, es necessitarà més o menys temps por produir les floridures.

Cal tenir en compte que totes aquestes condicions no van per separat, sinó que totes van lligades i es relacionen entre elles per tal de que es produeixin els fongs.

Dia 13: Té membrana cel·lular?

Amb aquest concepte ens vam quedar l'últim dia que hi vam dedicar a la investigació. Això vol dir que el fong és pluricel·lular?

Fongs pluricel·lulars:

Com les floridures, que son fongs filamentosos constituïts per hifes. Son molt abundants en la natura i es poden observar sobre el pa humit, el formatge o les fruites madures, perquè formen una fins caps semblant al feltre o al vellut. Les espores de les floridures es formen sense que hi haja reproducció sexual prèvia, a l'extrem d'hifes especials, els conidis.

Fongs unicel·lulars:

Destaquen entre altres els Ilevats, que es reprodueixen asexualment per gemmació Viuen sobretot en medis molt ensucrats, corn les fruites o les flors. Molts llevats, pels procesos fermentatius que desenvolupen, son utilitzats industrialment per a l'obtencio de productes comestibles. Per exemple, els llevats del gènere Saccharomyces es fan servir per a elaborar begudes alcohòliques, com el vi, i per a l'obtenció del pa.
 

La cèl·lula eucariota vegetal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne vegetal i es caracteritza perquè: 

• A més de la membrana citoplasmàtica, té un altre embolcall extern anomenat paret cel·lular de comportament rígid i format per cel·lulosa.
• El citoplasma conté uns orgànuls exclusius anomenats plasts (com els cloroplasts).
• Té les reserves glucídiques en forma de midó.
• Els vacúols solen ser grans i poc nombrosos.
• La forma d’aquestes cèl·lules sovint és poligonal i fixa.

En canvi, la cèl·lula eucariota animal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne animal i es diferencia de la cèl·lula vegetal en què:

• No presenta ni paret cel·lular ni plasts.
• La forma és variable, però preferentment arrodonida. 
• Les reserves de glúcids són en forma de glicogen.
• Els vacúols són petits i nombrosos i se’ls anomena vesícules.

 Aquests dos tipus d’organització de la cèl·lula eucariota no inclouen totes les realitats cel·lulars que existeixen en els eucariotes. Així, per exemple, els éssers del regne dels fongs presenten característiques de cèl·lula vegetal, i característiques de cèl·lula animal: com a cèl·lula vegetal tenen una paret cel·lular externa a la membrana, que no és de cel·lulosa, sinó de quitina, i els vacúols també estan molt desenvolupats. Com a cèl·lula animal, no tenen plasts i el principal glúcid de reserva és el glicogen.   Floridura (fong)   

 

 

Dia 10: Quin tipus de floridura és?

Anteriorment ja ens havíem preguntat si la floridura canvia de color, però ens sorgeix un nou dubte: podem trobar diferents tipus de floridures en el tomàquet?

• Alba: Us en recordeu que ens vam preguntar perquè canviava de color la floridura? Doncs crec que no és el color el que canvia sinó que...
• Ester: Si no que hi ha diferents tipus de floridures en el mateix tomàquet, oi?
• Maria: Pot ser sí que teniu raó perquè són molt diferents les unes de les altres.
• Rosa: I tenen textures molt diferents si les observem amb la lupa binocular.
• Alba: Llavors creieu que podem trobar diferents tipus de floridures en el tomàquet?

Podem observar que en el nostre tomàquet podríem distingir tres colors/tipus de floridures:

• Floridura blanca 
• Floridura verda 
• Floridura negra

- La floridura blanca (Mucos mucedo) es pot distinguir perquè està formada per petits filaments prims tubulars i blancs. Si fem una observació amb lupa binocular, podem observar aquests filaments. A ull nu sembla cotó.

- La floridura verda (Penicilium digitatum) es pot trobar principalment en les taronges i les llimones però també és comú en els tomàquets. Té un to verdós i una forma compacta. 

- Floridura negra (Rhizopus nigricans) aquest fong es troba en aliments com el pa entre d'altres, té un to marró amb forma rodona com si fos sorra mullada.

Hem esbrinat que el tomàquet conté diferents tipus de floridures, no canvia tan sols el color sinó també la forma i la textura de la floridura. A ull nu podem observar aquestes diferències però amb la lupa binocular hem pogut observar les grans diferències.

Dia 7: Per què canvia de color?

En el tomàquet apareixen floridures de diferents colors. Ens preguntem si el color verd que hi apareix és a causa de la clorofil·la, la mateixa substància que fa el color verd de les plantes. Però, per a què serveix la clorofil·la? Conversant una mica més ens adonem que és un element bàsic per a què les plantes rebin la llum solar i per tant es nodreixin. És aleshores quan ens adonem que no sabem com es nodreixen els fongs tot i que tenim algunes hipòtesis i pistes:

• Pertanyen al món dels paràsits, ja que el tomàquet amb el temps ha empitjorat d'aspecte
• El fong ha creat la floridura per tal de sobreviure i extreure els nutrients del tomàquet

Després d'investigar i preguntar al nostre voltant confirmem la teoria que els fongs s'alimenten de la matèria orgànica d'altres éssers vius o de les restes d'aquests. El que descobrim gràcies a aquesta nova recerca és que per fer-ho secreten una substància que descompon l'aliment i després l'absorbeixen a través de la membrana cel·lular i és el que s'anomena una digestió externa.

Després d'aquest nou descobriment ens quedem amb ganes de saber més coses i deixem a l'aire preguntes que ens volem respondre en aquest blog:

• Hi ha floridures verdes i d'altres blanques? Són les mateixes que canvien de color?
• Quan hem investigat la nutrició ha aparegut la paraula "membrana cel·lular" tenen més d'una cèl·lula?