Subirana, J. C. (2000). LA HISTORIA DEL CONEIXEMENT DE LA REPRODUCCIÓ I DE LA NATURALESA DELS FONGS EN RELACIÓ AMB LA DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES NATURALS. Actes de les V Trobades d'història de la ciència i de la tècnica: Roquetes, 11-13 desembre 1998), 97.
Aquest blog ens ha ajudat a endinsar-nos en el regne dels fongs, concretament en el de les floridures. Era un tema que desconeixiem però ens van anar sorgint preguntes a mesura que anavem investigant. Acabat el blog ens adonem que sabiem més coses de les que pensavem, però que ens en falten moltíssimes per saber.
A continuación us fem un petit resum sobre el que hem après i el que creiem que és més important que ens emportem.
El regne Fungi, conegut popularment amb el nom de fongs, és un grup d’éssers vius en què hi ha les floridures, els llevats i els bolets. Són eucariotes, heteròtrofs, fan una digestió externa de l’aliment i les cèl·lules tenen parets de quitina.
La gran majoria dels fongs es reprodueixen per espores, ja siguin sexuals o asexuals, que les produeixen els esporangis. Els bolets (on hi ha els esporangis) són els cossos fructífers d’alguns fongs, és a dir, un bolet només és una part del fong.
Els fongs tenen una gran importància per a l’ésser humà, ja que moltes espècies són comestibles, com els xampinyons, els rovellons, les gírgoles de panical, etc. D’altres espècies són paràsites de cultius agrícoles, com els rovells. N’hi ha d’altres, però, que provoquen malalties als humans, com ara el peu d’atleta, la candidiasi, etc. D’altres es fan servir a la indústria farmacèutica per elaborar penicil·lines. D’altres, com els llevats, s’usen per fermentar el pa, el vi, la cervesa… D’altres són verinoses, com algunes amanites i cortinaris. I n’hi ha, fins i tot, que són al·lucinògenes.
Aquí s'acaba el nostre blog, però no la nostra curiositat de seguir preguntant-nos i de seguir investigant més sobre aquest tema.
Hem creat aquest diccionari de consulta per aclarir el significat d'aquelles paraules relacionades amb el món de les floridures i dels fongs. Podrem trobar el sentit d'aquelles paraules que són complicades d'entendre o que tenen una comprensió lèxica difícil.
Definicions:
Fongs: són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com bolet.
Sapròfit: els bacteris que no es desenvolupen en l'organisme viu i que s'alimenten de les deixalles d'aliments generats pel propi organisme.
Organisme pluricel·lular: és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.
Cèl·lula: és la unitat morfològica i funcional de tot ésser viu.
Hifes: són els filaments que reunits formen els fongs.
Miceli: conjunt d'hifes d'un fong.
Septe: és una paret que divideix una cavitat o estructura en cavitats més petites.
Bolet: és l'organ reproductor de molts fongs.
Floridures: són el miceli dels fongs que creix a la superficie.
Llevats: són fongs formats per una sola cel·lula, que si té aliment (en aquest cas el sucre) creix i es multiplica.
Conversa que ens duu a fernos la pregunta: la floridura té alguna utilitat en les nostres vides?
Rosa: A mi em faria bastant fàstic menjar-me un tomàquet així.
Alba: Doncs recordo que quan anàvem a primària la mestra durant l'explicació dels fongs, per explicar-nos les floridures ens va posar un vídeo del Club Super3 on s'explicava molt bé tot. En aquest recordo que deia que hi ha formatges que ens mengem que tenen floridures i antibiòtics que contenen penicil·lina.
Ester: Si, a mi també van explicar-me que hi ha antibiòtics que estan formats per penicil·lina i que aquesta està formada per floridures, els metges ho recepten quan es té infeccions, ja que mata els bacteris crec.
Maria: El formatge que dius Alba és el formatge blau?
Alba: Sí, crec que sí!
Els bacteris són arreu i, igual que en el cas dels fongs, en alguns casos ens són molt beneficiosos, però en d’altres ens poden produir grans perjudicis. Un exemple de cada cas són la gran quantitat de malalties que ens poden causar determinats tipus de bacteris que ens poden produir en el casos més greus la mort. Per contra molts bacteris són utilitzats en la indústria farmacèutica per l’elaboració de determinats medicaments que ens ajuden a lluitar contra altres malalties.
En el cas de l’alimentació també podem veure com en alguns casos els bacteris ens són molt beneficiosos i en d’altres perjudicials. Entre els primer casos trobem que per l’elaboració d’alguns aliments, com els iogurts, s’utilitzen determinats tipus de bacteris.
També cal destacar que alguns bacteris viuen de forma natural en el nostre tub digestiu i que en conjunt formen el que anomenem flora bacteriana. Els bacteris de la flora bacteriana ajuden al nostre organisme en el procés de digestió dels aliments i, per tant, ens són altament beneficiosos. En contra d’altres bacteris, en desenvolupar-se damunt dels aliments, els fan malbé mitjançant un procés anomenat putrefacció. En aquest procés el bacteris degraden les proteïnes produint una forta pudor que ens indica del mal estat de l’aliment. És el cas de la carn, quan no hi apliquem cap mètode de conservació. Altres bacteris són responsables d’altres processos en què els aliments es fan malbé, com és el cas del vi que es fa agre.
A continuació, us deixem un vídeo anecdòtic que vam veure a les notícies sobre una empresa que fa hamburgueses de floridures. Us atreviu a provar-les?
(Video d'una empresa que fa hamburgueses de floridures)
Maria: Perquè creieu que ha aparescut aquesta floridura al tomàquet? No l'hem conservat bé?
Alba: Jo crec que ha sortit perquè el teniem fora de la nevera.
Ester: Pot ser si! L'hem tingut a l'aire lliure i això ha fet que vinguin els fongs a menjar-se el tomàquet.
Rosa: També pot ser per la temperatura i el temps que ha estat fora de la nevera.
Aspectes que afavoreixen la aparició de la floridura
Durant el procés d'obsevació de la floridura en un tomàquet, hem pogut veure quins són els aspectes que més afavoreixen a l'aparició de la floridura.
Pel que fa a la temperatura que es produeixen els fongs oscila entre els 2º i els 30º, però la temperatura més favorable perqué aparegui és entre 20º i 30º. Com més baixa és la temperatura més lent és el procés d'aparició, a més del 0º en avall, no és generen fongs, és per això que el menjar del congelador no es floreix.
Un element bàsic és l'oxigen, ja que sense ell cap ésser viu podria viure.
Una altra condició que també influeix és la humitat, trobem humitat en un espai obert o en un lloc tancat, inclús dins d'un recipient. Quan més fosc i humit es l'ambient les floridures es produeixen més ràpid.
Els nutrients, els éssers vius necessiten alimentar-se, en aquest cas la font que proporciona nutrients als fongs és el tomàquet.
Un altre factor condicionant és el temps, en funció de les condicions, es necessitarà més o menys temps por produir les floridures.
Cal tenir en compte que totes aquestes condicions no van per separat, sinó que totes van lligades i es relacionen entre elles per tal de que es produeixin els fongs.
Amb aquest concepte ens vam quedar l'últim dia que hi vam dedicar a la investigació. Això vol dir que el fong és pluricel·lular?
Fongs pluricel·lulars:
Com les floridures, que son fongs filamentosos constituïts per hifes. Son molt abundants en la natura i es poden observar sobre el pa humit, el formatge o les fruites madures, perquè formen una fins caps semblant al feltre o al vellut. Les espores de les floridures es formen sense que hi haja reproducció sexual prèvia, a l'extrem d'hifes especials, els conidis.
Fongs unicel·lulars:
Destaquen entre altres els Ilevats, que es reprodueixen asexualment per gemmació Viuen sobretot en medis molt ensucrats, corn les fruites o les flors. Molts llevats, pels procesos fermentatius que desenvolupen, son utilitzats industrialment per a l'obtencio de productes comestibles. Per exemple, els llevats del gènere Saccharomyces es fan servir per a elaborar begudes alcohòliques, com el vi, i per a l'obtenció del pa.
La cèl·lula eucariota vegetal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne vegetal i es caracteritza perquè:
A més de la membrana citoplasmàtica, té un altre embolcall extern anomenat paret cel·lular de comportament rígid i format per cel·lulosa.
El citoplasma conté uns orgànuls exclusius anomenats plasts (com els cloroplasts).
Té les reserves glucídiques en forma de midó.
Els vacúols solen ser grans i poc nombrosos.
La forma d’aquestes cèl·lules sovint és poligonal i fixa.
En canvi, la cèl·lula eucariota animal correspon al model de cèl·lula de tots els éssers del regne animal i es diferencia de la cèl·lula vegetal en què:
No presenta ni paret cel·lular ni plasts.
La forma és variable, però preferentment arrodonida.
Les reserves de glúcids són en forma de glicogen.
Els vacúols són petits i nombrosos i se’ls anomena vesícules.
Aquests dos tipus d’organització de la cèl·lula eucariota no inclouen totes les realitats cel·lulars que existeixen en els eucariotes. Així, per exemple, els éssers del regne dels fongs presenten característiques de cèl·lula vegetal, i característiques de cèl·lula animal: com a cèl·lula vegetal tenen una paret cel·lular externa a la membrana, que no és de cel·lulosa, sinó de quitina, i els vacúols també estan molt desenvolupats. Com a cèl·lula animal, no tenen plasts i el principal glúcid de reserva és el glicogen.
Anteriorment ja ens havíem preguntat si la floridura canvia de color, però ens sorgeix un nou dubte: podem trobar diferents tipus de floridures en el tomàquet?
Alba: Us en recordeu que ens vam preguntar perquè canviava de color la floridura? Doncs crec que no és el color el que canvia sinó que...
Ester: Si no que hi ha diferents tipus de floridures en el mateix tomàquet, oi?
Maria: Pot ser sí que teniu raó perquè són molt diferents les unes de les altres.
Rosa: I tenen textures molt diferents si les observem amb la lupa binocular.
Alba: Llavors creieu que podem trobar diferents tipus de floridures en el tomàquet?
Podem observar que en el nostre tomàquet podríem distingir tres colors/tipus de floridures:
Floridura blanca
Floridura verda
Floridura negra
- La floridura blanca (Mucos mucedo) es pot distinguir perquè està formada per petits filaments prims tubulars i blancs. Si fem una observació amb lupa binocular, podem observar aquests filaments. A ull nu sembla cotó.
- La floridura verda (Penicilium digitatum) es pot trobar principalment en les taronges i les llimones però també és comú en els tomàquets. Té un to verdós i una forma compacta.
- Floridura negra (Rhizopus nigricans) aquest fong es troba en aliments com el pa entre d'altres, té un to marró amb forma rodona com si fos sorra mullada.
Hem esbrinat que el tomàquet conté diferents tipus de floridures, no canvia tan sols el color sinó també la forma i la textura de la floridura. A ull nu podem observar aquestes diferències però amb la lupa binocular hem pogut observar les grans diferències.
En el tomàquet apareixen floridures de diferents colors. Ens preguntem si el color verd que hi apareix és a causa de la clorofil·la, la mateixa substància que fa el color verd de les plantes. Però, per a què serveix la clorofil·la? Conversant una mica més ens adonem que és un element bàsic per a què les plantes rebin la llum solar i per tant es nodreixin. És aleshores quan ens adonem que no sabem com es nodreixen els fongs tot i que tenim algunes hipòtesis i pistes:
Pertanyen al món dels paràsits, ja que el tomàquet amb el temps ha empitjorat d'aspecte
El fong ha creat la floridura per tal de sobreviure i extreure els nutrients del tomàquet
Després d'investigar i preguntar al nostre voltant confirmem la teoria que els fongs s'alimenten de la matèria orgànica d'altres éssers vius o de les restes d'aquests. El que descobrim gràcies a aquesta nova recerca és que per fer-ho secreten una substància que descompon l'aliment i després l'absorbeixen a través de la membrana cel·lular i és el que s'anomena una digestió externa.
Després d'aquest nou descobriment ens quedem amb ganes de saber més coses i deixem a l'aire preguntes que ens volem respondre en aquest blog:
Hi ha floridures verdes i d'altres blanques? Són les mateixes que canvien de color?
Quan hem investigat la nutrició ha aparegut la paraula "membrana cel·lular" tenen més d'una cèl·lula?
Després de 4 dies amb la floridura del tomàquet, la Rosa s'ha trobat a casa seva el pa de motlle florit. A partir d'aquí, hem pensat que no tan sols el tomàquet es floreix, sinó que també hi ha altres aliments que ho fan. El dubte que ens ha sorgit és el següent: Quins altres aliments es poden florir?
Rosa: Noies, he vist el pa de motlle florit a casa meva, perquè tenia el mateix aspecte que el tomàquet.
Alba: Jo crec que el pa conté bacteris i aquests bacteris quan s'oxiden es mengen el llevat del pa, llavors fa que es podreixi i surtin fongs.
Maria: El llevat? Què és el llevat?
Ester: El llevat és un fong i la meva mare l'utilitza per fer pujar la massa del pa quan es cou.
Rosa: Llavors, el llevat i la floridura són dos fongs.
Hem investigat quina diferència hi ha entre la floridura i el llevat.
Floridura: Són fongs pluricel·lulars, molts microscòpics, les hifes dels quals formen filaments solts. Es reprodueixen mitjançant espores. Solen créixer sobre les fruites, ja que s’alimenten dels sucres que aquestes contenen. Alguns són paràsits que originen infeccions als animals i les plantes. Altres floridures de vida lliure són sapròfites.
Llevat: Són fongs unicel·lulars de forma arrodonida. Es reprodueixen asexualment per gemmació. Molts llevats són organismes de vida lliure i només un petit grup són paràsits. Algunes de les seves espècies s’utilitzen en processos de fermentació en la indústria alimentària; per exemple, en l’elaboració de pa.
Les noves cèl·lules es formen per una mena de brots o gemmes que sovint queden unides a la cèl·lula mare i que, al seu torn, originen noves gemmes, de manera que es formen cadenes de llevat. És un procés de reproducció anomenat de gemmació.
A partir d'això hem anat treient les nostres pròpies conclusions i hem pogut resoldre la pregunta que ens vam plantejar al principi:
Quin aliments es poden florir?
Els aliments frescos tenen una vida molt curta, ja que de forma natural es degraden i
s’alteren. Aquests processos de degradació són causats per l’acció de determinats
microorganismes que es troben fins i tot en el mateix aliment.
Existeixen dos tipus de
microorganismes que intervenen en aquests processos: els fongs i els bacteris.
Els fongs són els causants de les floridures en els aliments. És molt típic de les
fruites i el pa que al cap d’uns dies de tenir-los a casa, si no hi apliquen cap mena de
conservant, com pot ser el fred, es floreixen. Els fongs, d’altra banda s’utilitzen per
altres tasques més beneficioses, com els llevats, que utilitzem en la fermentació del
vi o de la cervesa o per fer pujar la massa del pa quan es cou. Les floridures es
produeixen pel desenvolupament dels fongs que experimenten els fongs en
consumir els glúcids que tenen aquests tipus d’aliment.
Conversa que ens duu a fer-nos la pregunta: és un fong?
Alba: Noies, he estat pensant i crec que la floridura pertany al regne dels fongs. Que creieu vosaltres?
Maria: Jo penso que si, hem sona que quan estudiavem els fongs ens van explicar alguna cosa de la floridura.
Ester: Sí, jo considero que la floridura és un fong.
Rosa: I perquè penseu aixó?
Maria: Perquè els fongs s'expandeixen d'una manera semblant als bolets, i aquest són fongs.
Alba: Estic d'acord amb la Maria, tant els bolets com la floridura apareixen gràcies substàncies en descomposició o material orgànic.
Rosa: Us enrecordeu de quins eren els tipus de fongs?
Ester: Si, els bolets, les floridures, els mildis i els llevats.
Maria: I creieu que els fongs fan la fotosíntesi?
Alba: No crec que no la fan. Creixen a partir de la materia orgànica.
Quins tipus de fongs coneixem?
La floridura no és una planta ni un animal, és del regne dels fongs. Un fong és un ésser viu com una planta peró no té clorofila, que és el que fa que les plantes siguien verdes. Coneixem quatre tipus de fongs: els bolets, les floridures, els mildius i els llevats.
Tots els fongs menys els llevats tenen la mateixa estructura basica. Els seus cosos estan formats per uns filaments que és diuen hifes. Aquestes s'escapen i s'entrellaçen en el miceli.
Les característiques generals dels fongs són les següents:
- Els fongs són eucariotes.
- Es poden reproduir de forma sexual o asexual.
- Són heteròtrofs, és a dir, prenen la matèria orgànica ja elaborada. No fan la fotosíntesi.
- Tenen paret cel·lular, que a diferència de la dels vegetals, no és de cel·lulosa sinó de quitina.
Com es reprodueixen i nodreixen?
Els fongs reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, com ja hem dit al principi de l'entrada, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet.
La funció de la nutrició dels fongs és heteròtrofa, és a dir, s'alimenten de la matèria orgànica procedent d’altres éssers vius o de restes d’aquests. Per fer-ho secreten a l’exterior de les cèl·lules unes substàncies que descomponen l’aliment i després l’absorbeixen a través de la membrana cel·lular. Ve a ser com una digestió externa. Així doncs són sapròfits. Altres són paràsits d’animals i plantes.
Gràcies a l'observació realitzada de com apareix una floridura, hem pogut fer-nos preguntes sobre el tema. El procés d'observació, com ja hem dit a anteriors entrades, ha sigut de quatre en quatre dies en els quals han anat sorgint qüestions per reflexionar.
Aquestes són les preguntes, si feu clic en cadascuna d'aquestes, podreu accedir a les diferents entrades:
Per endinsar-vos en el nostre tema "La floridura", ens agradaria posar èmfasi en la idea que observar amb la intenció de descriure allò que veiem no és el mateix que poder observar fent-se preguntes per intentar esbrinar alguna cosa en concret sobre l'objecte d'estudi.
En el nostre cas, hem volgut esbrinar de quina manera apareix una floridura en un vegetal, i per ser més concretes en un tomàquet. L'observació de l'experiment, ens ha induït a la curiositat, fent-nos preguntes que hem anat responent en la resta d'entrades del blog. Les converses i preguntes que ens hem fet sobre la floridura han sorgit a partir de la reflexió en grup i també de l'observació d'aquest experiment.
A continuació, us mostrarem quins canvis visuals van aparèixer en el tomàquet en el procés de l'aparició de la floridura a partir d'un vídeo creat per nosaltres amb fotografies fetes cada tres dies.
Observació a ull nu d'una floridura a un tomàquet
https://www.youtube.com/watch?v=iWs5GehDFuo
Dia 1:
Rosa: Avui és el primer dia de l'observació, podem descriure el tomàquet com a fresc i brillant, amb un color vermell molt viu.
Alba: Sí, així és. També podem dir la que pell del tomàquet no té rugositats.
Ester: La part central es té un color més clar que la resta del tomàquet, com si fos una mica groguenc.
Dia 4:
Maria: Noies! Estan apareixent les primeres floridures!
Ester: És veritat, són de color verd fosc!
Alba: Si, són de mida reduïda i no n'hi ha moltes.
Rosa: Creieu que es faran més grans?
Ester: Sí. Jo crec que sí. També crec que hi sortiran més.
Dia 7:
Alba: Heu vist que la central del tomàquet està canviant de color? Ara és molt més groguenc que abans.
Ester: Veieu, ho vaig dir!!! Cada cop les floridures són de major mida i estan canviant de color verd fosc a blanc. Ecs!!!
Alba: Sí, sembla cotó.
Rosa: Ara hi ha floridures de diferents colors... Que estrany, creieu que és la mateixa floridura?
Maria: Jo crec que si, només que canvia de color segons els dies que passen.
Dia 10:
Ester: Com ha canviat el tomàquet! Gairebé tot el tomàquet té floridures.
Alba: Heu vist aquesta floridura? És de color marró.
Maria: Si, crec que hi ha un procés de canvi de color. És a dir, primer és verd fosc, després blanquinosa i després marró.
Rosa: Creieu que si haguéssim fet l'experiment a un espai a l'exterior hagués tardat més a florir-se?
Ester: Sí, a més que ara la temperatura de cada és de 21 o 22 graus per la calefacció. Si és trobes en un espai amb una temperatura més baixa es conservaria millor. Per això guardem els aliments a la nevera.
Dia 13:
Maria: Comença a fer olor, mireu, apropeu-vos.
Rosa: Cert, olora bastant malament...
Ester: La pell del tomàquet s'està començant a arrugar.
Alba: Si sembla com si fos més petit ara el tomàquet en comparació del primer dia.
Maria: Cada cop són més i més grans les floridures.
Dia 16:
Rosa: Noies, creieu que aquesta floridura és la mateixa que la de la taronja?
Alba: Jo crec que sí, perquè quan es floreix una taronja hi ha el mateix procés de color com a passat amb el tomàquet. Primer verd, després blanc i finalment marró.
Ester: Hi han altres aliments que es floreixen molt semblant, com el pà.
Dia 19:
Maria: El tomàquet s'està podrint cada dia més ràpid.
Ester: Les floridures estan molt presents i cada dia que passa el tomàquet es va desintegrant i es transforma en suc.
Rosa: L'olor és molt fora i molt desagradable.
Alba: Els mosquits ja no hi és degut al poc oxigen que té el tomàquet.
Dia 22:
Rosa: El tomàquet segueix amb el seu procés de podriment. Cada vegada està més arrugat i es va assecant més.
Alba: La seva olor és insuportable i molt desagradable, ja que cada vegada hi ha més suc.
Maria: Les floridures van desapareixent a poc a poc i el tomàquet es va arrugant cap a endins.
Dia 25:
Ester: Des de fa dos dies han aparegut cucs petits que s'estan menjant la part de dins del tomàquet.
Maria: Cada vegada està més arrugat i tendeix a arrugar-se cap endins com si s'anés a tancar.
Rosa: La seva olor és insuportable i concentrada, ja que quasi no s'aireja.
Alba: El suc que fa el tomàquet és groguenc tirant a vermellós, ja que cada dia que passa es desintegra més.
A més a més d'observar a ull nu, vam decidir observar-les amb lupa binocular. Us agradaria saber que vam veure? Mireu el vídeo que hi ha a continuació!
La lupa binocular és un aparell òptic que serveix per veure els objectes ampliats i poder apreciar-ne millor els detalls. S’anomena binocular perquè es fa servir utilitzant els dos ulls i això fa que vegem els objectes en relleu. Per això, vam observar les floridures a través de la lupa binocular.
Hi vam poder veure les hifes, formades per cèl·lules allargades amb nuclis a dins. També vam observar els esporangis, amb les espores arrodonides i fosques a l’interior. La floridura també la podem observar si fem una preparació amb formatge blau.
Ens va sorprendre l'aspecte que tenen a diferència de l'ull nu.
Representació de com la veiem nosaltres:
Durant aquest més hem pogut veure el seu procés a l'hora de podrir-se i hem pogut veure com cada dia s'anava arrugant i florint-se més. Hem pogut contrastar que el lloc on el posem és important, ja que en un lloc fresc el tomàquet no va tan ràpid en podrir-se.
Ara, ja en els últims dies, hem pogut veure que han aparegut cucs. Els cucs s'estaven menjant l'interior del tomàquet i alhora fan que cada dia hi hagi més suc de tomàquet.
La seva olor cada dia ha estat més forta fins a tal punt de tornar-se gairebé inaguantable.
El tomàquet segueix podrint-se i suposem que si passessin molts més dies el seu procés de floridures acabaria fent que es desintegrés del tot i al final gairebé desapareixes.
Benvinguts al blog format per Rosa Gangonells, Maria Muñoz, Alba Pérez i Ester Soliva. Som alumnes de 3r d'Educació Primària de Blanquerna. Aquest blog forma part de l'assignatura de Ciències Experimentals, on treballarem el regne dels fongs més concretament "La Floridura".
Com a objecte d'estudi utilitzarem la floridura que apareix en un tomàquet de la qual prendrem fotografies cada dos dies per poder observar el procés d'aquesta. Al llarg del blog hi hauran entrades sobre la floridura, activitats per realitzar amb els nens a l'escola, obeservacions fetes, preguntes, neguitesses i converses que hem tingut com a grup, etc.
El tema del nostre blog sorgeix d'una situació real, un fet quotidià que ha passat a casa d'una component del grup que es pregunta el perquè d'aquest fenomen que anomenem floridura.
La Rosa a l'hora de berenar s'ha trobat un préssec florit a la nevera. Els hi explica a les seves amigues i es qüestionen la següent pregunta a través d'un diàleg que encetarà una investigació científica: Per què es floreixen els aliments?
Rosa: Per què es floreixen els aliments?
Maria: Perquè no es troben a la seva temperatura
Ester: Jo penso que és perquè s'arranca la fruita/hortalissa del seu hàbitat natural, com per exemple de l'arbre.
Rosa: Jo crec que amb les plantes també passa.
Maria: Les plantes quan es floreixen vol dir que neixen les seves flors.
Ester: Les plantes no es floreixen, es podreixen que és quan estan seques, no?
Ester: Jo tinc una pregunta, és el mateix florir que podrir?
Alba: Quan triga a florir-se una fruita o hortalissa?
Rosa: Triga el mateix en florir-se un tomàquet per exemple, del supermercat o de l'hort?
Maria: No ho sé, però podríem començar a investigar i cercar tots aquests dubtes que ens sorgeixen. De fet, podríem portar-ho a la pràctica amb algun tomàquet que tinguem per casa.
Des d'aquesta conversa, el grup de noves científiques proven amb un tomàquet que tenen a casa i el trauen de la nevera deixant-lo en un plat.
Per iniciar el nostre blog, us deixem aquesta cita la qual ens ha semblat força interessant per reflexionar sobre la importància de duu a terme experiments i diferents activitats a l'aula, en aquest cas a l'assignatura de Ciències Experimentals amb els infants:
